Carta de los Desiertos de Tarapacá y Atacama. Alejandro Bertrand, 1879. Font: Colección Biblioteca Nacional de Uruguay, Biblioteca Digital. www.memoriachilena.gob.cl

L’afany de controlar i el plaer de circular: les limitacions socials a la construcció de les oficines salnitreres com a company town. Tarapacá durant el cicle d’expansió del nitrat

Autor: Pablo Artaza Barrios

A l’hora de pensar la quotidianitat de la vida dels treballadors salitreros en Tarapacá, en l’extrem nord de Xile, l’espai salnitrer ha estat associat a l’aïllament i la fragmentació, tant pel seu emplaçament en el desert com per la prevalença de la noció de company town.

Així plantejat, les oficines salnitreres i els seus campaments obrers haurien representat una de les manifestacions primerenques d’aquest tipus característic d’emplaçaments miners i industrials. En l’article que aquí es presenta, explica l’espai salnitrer des del rol articulador jugat pel cantó, en Tarapacá durant el cicle d’expansió del salnitre. Aquest període està comprès entre 1872 1919. Des de la data en què per primera vegada el salnitre va superar al guano en les exportacions peruanes fins a la fi de l’etapa expansiva de l’activitat.

Aquest espai salnitrer no estava fragmentat, si no que era un únic, socialment construït pel trànsit i la circulació permanent i quotidiana de múltiples fluxos, destacant-se aquí l’efectuat pels obrers del salnitre a la recerca de millors possibilitats laborals i de millors vies d’aprovisionament. Aquest fet, hauria determinat que les constants aspiracions de radicació de la mà d’obra i la possibilitat d’exercir un ferri control social per part dels administradors i caps de les oficines salinitreres van ser més una pretensió que una realitat.

 Decarrega’t l’article sencer aquí.

Aquí trobareu la comunicació presentada al Congrés Internacional de Pobles obrers i ciutats fàbrica a l’octubre de 2018: