Vista aèria d’Adurtza en 1964. Font: Arqué (AMVG: ARQ-2232_50(4)).

Al sud del ferrocarril: Aproximació historicoarqueològica als barris d’Adurtza i San Cristóbal (Vitòria-Gasteiz, Araba/Àlaba)

Autor: Francisco Gómez-Díez.

Al sud-est de Vitòria-Gasteiz (Araba/Àlaba), separats de la ciutat per la via fèrria i una caserna militar, es van desenvolupar des de l’arribada del ferrocarril en 1862 dos barris obrers. El desenvolupament d’aquests va estar condicionat per un nus ferroviari, la carretera Vitòria-Logronyo i unes casernes militars. Des de llavors, fins als anys del desenvolupisme franquista, aquest àrea de la ciutat es va convertir una petita zona de “experimentació” d’habitatge obrer. Aquí localitzem cases barates de Primo de Rivera, habitatges d’arquitectura del feixisme italià, habitatges socials de la Caja de Ahorros Municipal de Vitoria en els anys 40 i 50 i colònies obreres sorgides per iniciativa de l’Església a la calor de la teologia de l’alliberament i l’arribada d’un al·luvió d’emigrants durant la industrialització de la ciutat en els anys 50, 60 i 70 del segle XX. Així van sorgir els barris de San Cristóbal i d’Adurtza.

No obstant això, després de la reconversió industrial de les dècades de 1980 i 1990, les fàbriques van tancar, es van traslladar o es van deslocalitzar, deixant al barri sense el seu context industrial en ser demolides i el sòl requalificat com a residencial. De la mateixa manera, les colònies obreres construïdes durant els anys del desenvolupisme es van veure en risc de desaparèixer en voler ser substituïdes per noves promocions immobiliàries, més còmodes i rendibles, com a mecanisme de modernització però sobretot de gentrificació.

Partint de l’esmentada base, en el present article, es pretén mostrar els primers resultats de l’estudi històric-arqueològic realitzat en Adurtza i San Cristóbal. Per a això s’utilitza la metodologia proporcionada per l’Arqueologia del Paisatge. Així, es pretén conèixer millor per a posar en valor el patrimoni industrial i obrer de la zona, en risc d’oblit i desaparició en les últimes dècades.

Descarrega’t l’article sencer aquí.

Aquí trobareu la comunicació presentada al Congrés Internacional de Pobles obrers i ciutats fàbrica a l’octubre de 2018: